Rebre un diagnòstic de càncer és, sovint, un dels moments més difícils i inesperats que una persona pot viure. Moltes persones descriuen aquell instant com un abans i un després: un moment en què el temps sembla aturar-se i la vida, tal com es coneixia fins aleshores, canvia de sobte.A partir d’aquí, poden aparèixer moltes preguntes: Què passarà ara? Em curaré? Com afectarà la meva família? Podré continuar treballant? El futur, que fins aquell moment semblava més o menys previsible, es pot omplir de dubtes i incertesa.

Des de la psicooncologia sabem que el diagnòstic de càncer no només té un impacte físic, sinó també emocional, psicològic, social i familiar. De fet, les primeres setmanes acostumen a ser un dels moments de més vulnerabilitat emocional del procés oncològic.

Davant d’un diagnòstic recent, és habitual preguntar-se: “És normal sentir-me així?” I, sovint, la resposta és sí.

No hi ha una manera correcta de reaccionar. Hi ha persones que necessiten parlar-ne des del primer moment i d’altres que prefereixen temps i silenci per assimilar el que està passant. Algunes busquen informació constantment; d’altres necessiten anar pas a pas.

És habitual sentir shock, incredulitat, por, tristesa, ràbia o una certa sensació d’irrealitat. Algunes persones expliquen que, durant els primers dies, funcionen gairebé “en pilot automàtic”, intentant entendre què està passant mentre han de continuar prenent decisions mèdiques importants.

Aquestes reaccions no són un signe de debilitat ni volen dir que la persona no estigui afrontant bé la situació. Sovint formen part d’un procés d’adaptació davant d’una realitat inesperada i potencialment amenaçadora.

Una experiència molt freqüent després del diagnòstic és la sensació que el cap no para. Pensaments repetitius, necessitat de buscar informació, imaginar diferents escenaris o interpretar qualsevol canvi corporal poden ocupar gran part del dia. És comprensible: davant d’una situació tan incerta, el cervell intenta recuperar una certa sensació de control.

Preguntes com “I si el tractament no funciona?”, “I si empitjoro?” o “I si la meva vida canvia completament?” poden aparèixer de manera recurrent. La literatura científica descriu aquest fenomen com a rumiació psicològica, una tendència a donar moltes voltes als pensaments relacionats amb el diagnòstic i el futur, fet que pot augmentar el malestar emocional si es manté en el temps.

També és important recordar que no totes les persones viuen el diagnòstic de la mateixa manera. La història personal, el suport social, la situació familiar, les experiències prèvies o el mateix tipus de diagnòstic poden influir en com cada persona afronta aquest moment.

En aquest context, sovint apareix també la pressió de “ser fort/a”. Encara que es digui amb bona intenció, frases com “has de ser positiu/va” o “has de lluitar” poden generar molta exigència. Ser fort no vol dir no plorar. No vol dir estar bé cada dia ni no tenir por. A vegades, el més valent és poder dir: “Avui no puc.” “Tinc por.” “Necessito ajuda.” Permetre’s sentir emocions difícils no és rendir-se. És una manera humana d’adaptar-se a una situació difícil.

Durant les primeres setmanes, sovint ajuda anar pas a pas i no exigir-se entendre-ho ni gestionar-ho tot de cop. Buscar informació fiable, compartir dubtes amb l’equip mèdic, acceptar ajuda de l’entorn o mantenir petites rutines del dia a dia pot aportar una certa sensació d’estabilitat.

Per a moltes persones, disposar d’un espai psicològic on posar paraules al que està passant també pot ser de gran ajuda. La psicooncologia ofereix un acompanyament especialitzat per sostenir emocionalment l’impacte del diagnòstic, gestionar la por i la incertesa i trobar eines per afrontar aquest nou escenari.

Cada persona transita el diagnòstic d’una manera única. No hi ha una manera correcta de reaccionar ni un ritme concret per adaptar-se. El més important és recordar que no cal viure aquest procés en solitud. Perquè, quan tot sembla trontollar, sentir-se acompanyat també pot formar part del tractament.

Autora: Victòria Comas Casanovas. Psicooncòloga de la Fundació Oncolliga Girona

Referències bibliogràfiques
Cook SA, Salmon P, Hayes G, Byrne A, Fisher PL. Predictors of emotional distress a year or more after diagnosis of cancer: a systematic review of the literature. Psycho‐Oncology. 2018.
Beck S, Whitaker KL, Cropley M. Is rumination associated with psychological distress after a cancer diagnosis? A systematic review. Journal of Psychosocial Oncology. 2023.
Meoded MD, Tănase M, Mehedințu C, Cirimbei C. Psycho-Oncology in Breast Cancer: Supporting Women Through Distress, Treatment, and Recovery. Medicina. 2025.