Cada 31 de maig se celebra el Dia Mundial Sense Tabac, una jornada impulsada per l’Organització Mundial de la Salut per recordar els efectes devastadors del consum de tabac sobre la salut. Però avui, més enllà del fum tradicional, hi ha una altra realitat que preocupa cada vegada més professionals sanitaris, famílies i entitats socials: l’augment del consum de cigarretes electròniques i altres productes amb nicotina entre els joves.

A l’Oncolliga, aquesta és també una de les lluites que considerem imprescindibles. Perquè, tot i que el consum de tabac convencional ha disminuït progressivament gràcies a les campanyes de sensibilització i a les restriccions legislatives, la indústria del tabac ha trobat noves formes de reinventar-se. I ho ha fet dirigint-se, una vegada més, a un públic especialment vulnerable: els adolescents.

Les cigarretes electròniques o les bossetes de nicotina es presenten sovint com una alternativa “moderna”, “menys perjudicial” o fins i tot “inofensiva”. Els seus aromes dolços, els dissenys atractius i una estètica vinculada a les xarxes socials i a les modes juvenils contribueixen a normalitzar-ne el consum. Però darrere d’aquesta aparença amable hi continua havent nicotina: una substància altament addictiva que afecta especialment el cervell en desenvolupament dels joves.

La gran pregunta és: realment sabem què estem consumint? La informació que arriba a la població és clara i suficient? O bé està condicionada pels interessos comercials d’una indústria que continua movent milions d’euros arreu del món?

És evident que cada persona és lliure de decidir què consumeix. Però aquesta llibertat només és real quan hi ha informació transparent, regulació adequada i mesures de protecció eficaces. I avui, en el cas dels nous dispositius amb nicotina, la sensació és que anem tard. Les lleis encara no han avançat al mateix ritme que els productes, i la permissivitat social continua sent sorprenent.
A ningú no hauria de sorprendre que molts adolescents es deixin seduir per aquests dispositius. Estan dissenyats precisament per captar la seva atenció. La indústria del tabac fa dècades que aplica estratègies de màrqueting sofisticades i sap perfectament que garantir nous consumidors és assegurar-se el futur. Per això continua innovant i adaptant-se als nous temps, amb productes que minimitzen la percepció de risc i converteixen l’addicció en una experiència aparentment innocent.

Mentrestant, els efectes a llarg termini encara s’estan estudiant, però les evidències sobre els riscos de la nicotina i de moltes de les substàncies presents en aquests dispositius són cada vegada més clares. I el que avui sembla una moda pot acabar convertint-se en una nova porta d’entrada a l’addicció i als problemes de salut del futur.

Davant d’aquesta realitat, cal preguntar-se quin paper han de jugar les administracions públiques. On són els límits? Quines mesures de prevenció i regulació s’estan impulsant? Com es protegeix els menors davant d’una publicitat encoberta que sovint es mou entre influencers, xarxes socials i productes aparentment “cool”?

El Dia Mundial Sense Tabac és una oportunitat per reflexionar sobre tot això. Per recordar que la lluita contra el tabaquisme no s’ha acabat: simplement ha canviat de forma. I que la protecció de la salut pública, especialment la dels més joves, necessita informació rigorosa, legislacions valentes i una societat crítica davant dels interessos comercials que es disfressen de modernitat.