Carme Vaquero, voluntària de la Fundació Oncolliga Girona, ha guanyat el tercer premi del 7è Concurs de Relats de Voluntariat Social organitzat per la Federació Catalana de Voluntariat Social amb el relat titulat "L'amor d'una mare". El primer premi va ser per a Núria Carreras, voluntària de Càritas Banyoles, amb el relat titulat "Aire fresc", i el segon premi per a Ma Rosa Vayreda, de l'AECC-Girona, amb "Matrioska".
L’entrega de premis, que es va dur a terme el 6 d’abril, es va emmarcar dins dels actes de la Setmana del Voluntariat de Girona organitzada per Voluntaris.cat. A la cerimònia, es van anunciar els guardonats, i alhora, va ser un moment per conèixer i compartir els relats finalistes entre tots els assistents. Carme Vaquero no va poder assistir a l'entrega de premis i en el seu lloc hi va participar Emma Carreras.
Tot seguit reproduïm el relat de Carme Vaquero:
L´AMOR D´UNA MARE
Fa dos anys que conec la ROSA; és una persona que té un càncer des de fa bastant temps, i l’he coneguda perquè va fer una demanda de voluntariat.
El primer dia no va anar massa bé, ella ens feia una demanda que nosaltres no podíem complir. Aleshores enfadada ens va dir que per parlar i fer-li companyia ja tenia gent. Jo li vaig respondre no et preocupis, jo vaig passant per aquí i si un dia necessites alguna cosa només m’ho has de dir.
Una tarda va coincidir que no tenia companyia i vam tenir una conversa molt seriosa sobre las seves preocupacions, i aquesta en va portar a una altra i d’això ja fa dos anys.
He fet aquest relat perquè vull parlar de la ROSA i de com lluita amb totes les seves forces perquè és mare.
La ROSA ha sigut guapíssima, però per culpa de la malaltia i la medicació el seu físic ha anat canviant; està ingressada a pal·liatius, però és l’alegria DEL BERNAT JAUME.
La ROSA és mare d’una nena de 12 anys que ha viscut sempre amb la malaltia de la seva mare, és una nena molt responsable; sempre que pot té temps per estar al seu costat, i la mare treu forces d’on sigui perquè quan arribi la seva filla no noti que es troba tan malament.
Realment està molt malament, cada dia se li complica alguna cosa, li surt una llaga nova, se li inflen les cames, s’ofega més; ara fa uns dies no li passa el menjar, pateix amargament i té molts dolors.
El metges no es poden creure d’on treu les forces i tot és pel lligam que té amb la seva filla, no vol deixar-la sola.
Fa uns dies ens va donar l’últim ensurt, va estar quatre dies inconscient pensant que havia arribat l’hora i s’ha tornat a refer, és un miracle. Amb ella parlem de la mort sovint, i de conya li vaig dir: què passa que allà dalt no hi havia tabac i per això has tornat?
Ella per poder anar endavant es posa metes, el sant de la nena, l’aniversari, Nadal; ara tenim sant Jordi i ella m’ajuda a repartir llibres a totes les persones ingressades a l’hospital.
Tot per l’amor a la filla.
