Carme Vaquero, voluntària i coordinadora dels voluntaris hospitalaris de la Fundació Oncolliga Girona, ha guanyat el primer premi del 9è concurs de Relats de Voluntariat Social de Girona, organitzat per la Federació Catalana de Voluntariat Social. L'entrega de premis es va celebrar ahir dilluns a la Llibreria Empúries de Girona, en un acte en el qual es van donar a conèixer els relats finalistes entre tots els assistents. La voluntària d'Oncolliga va recollir el premi acompanyada per la protagonista de la seva història, titulada "El batec del cor d'una Princesa".

El concurs de relats de la FCVS pretén donar veu a totes aquelles persones que cada dia dediquen part del seu temps als altres i volen compartir la seva experiència a través d’un relat curt. La convocatòria comptava amb dues modalitats, una per a adults (+20 anys) i una altra per a joves d’entre 16 i 20. D’aquesta manera, es pretenia que els més joves també poguessin transmetre la seva visió sobre el voluntariat social a través d’un relat curt.

Els guanyadors en cadascuna de les modalitats van ser: 

Modalitat per a adults (+20 anys):

– 1r premi: “El batec del cor d´una Princesa” de Carme Vaquero, voluntària de l'entitat Fundació Oncolliga Girona.

– 2n premi: “Batalla Guanyada” de Núria Carreras, voluntària de l'entitat Caritas Banyoles.

– 3r premi: “Tot és important” de Magda Ruiz, membre de l'entitat AECC Girona.

Modalitat de 16-20 anys:

– 1r premi: “Marques Inesperades” de Laia Espígol, voluntària jove de l'entitat AECC Girona.

Tots aquests premis van ser lliurats gràcies a la col·laboració de la Llibreria Empúries, Girona-Centre Eix Comercial i El Mercat Social de la FCVS.

A continuació reproduïm íntegrament el text amb el qual Carme Vaquero ha obtingut el primer premi:

El batec del cor d'una Princesa

Fa un any o una mica més, vaig tenir el plaer de poder entrar a la vida d'aquesta princesa.

Ella està malaltona, té un càncer molt heavy com ella el nomena, per mi ella és d'un altre planeta, perquè no arribo a entendre d'on treu les forces per lluitar contra totes les adversitats que li dóna la vida.

Acaba de fer 39 anys, té dos fills, i una família desestructurada que ara intenta tornar a reunir, i que estic segura que ho aconseguirà.

És una persona amb les idees molt clares, sap el seu diagnòstic, i li ha explicat als seus fills per si un dia passa res greu ja sàpiguen el que passa amb ingressos hospitalaris, urgències, malestar, vòmits, medicaments, caiguda de cabells,...

Amb els medicaments té una meta, una il·lusió que, com li va explicar al seu fill petit, és la d'esperar la pastilla miraculosa, i una altra meta és viure fins que el fill petit sigui major d'edat... però si poden ser molts més anys millor diu amb un somriure.

Té una voluntària amb la qual un cop per setmana es troben per passejar, fer compres, mirar aparadors, i de la qual n'està molt contenta. Però molt sovint ens truquem i la vaig a veure i és molt curiós perquè quan ens trobem abans que jo li digui res ella ja es preocupa per mi ( "l'hola guapa, estàs bé?" no falta mai), quan sóc jo que li hauria de preguntar a ella. Ella és així, amb problemes econòmics i removent cel i terra ha aconseguit ajudes per poder fer-li la vida una mica més fàcil.

Amb la gent que també té problemes econòmics no els podrà oferir diners, però si compartir un plat de menjar a la seva taula.

L'he batejada com la princesa dels cors perquè en els missatges que m'envia sempre hi afegeix emoticones de cors bategant, i en un dels missatges, que em va calar fort, em deia "Carme t'estimo molt, no em deixis mai, perquè no sé què faria sense tu".

I jo li dic avui, no ens deixis mai tu princesa, que el teu cor no deixi de bategar perquè necessitem encomanar-nos de la teva força i la teva lluita per la vida per poder estar al teu costat, per l'estima que ens tenim i que perduri per molts i molts anys.