Port-a-Cath® és el nom comercial del catèter que dona accés a les venes (subclàvia i cava superior) i que està ubicat preferentment en el tòrax. La col·locació d’aquest dispositiu es fa a la sala d’operacions. A través del Port-a-Cath s’administren els medicaments de la quimioteràpia i s’extreu la sang. Que fàcil que ho pinten! En el meu cas era la primera vegada que entrava a la sala d’operacions (hi havia estat pel part dels meus dos fills, però llavors tenia molt clar el que hi anava fer). Has de ser a l’hospital dues hores abans d’entrar-hi perquè et preparin. Deixa-ho tot en un armariet i sobretot ves al lavabo encara que estiguis en dejú... perquè tot serà molt llarg. Després vas a una sala on hi ha més pacients que també seran operats. La col·locació del Port-a-Cath implica una cirurgia en què no necessites ingrés perquè es fa amb anestèsia local. Un cop t’han intervingut i tot ha anat bé, marxes cap a casa. Aquest aparell que et posen no és obligatori però si recomanable. Jo he de dir que habitualment el noto, hi ha altres pacients que diuen que no el senten en absolut. No és la meva situació particular, el noto segons quina posició tingui al sofà, al llit, amb el cinturó de seguretat del cotxe... No és una gran incomoditat, però molesta. Després d’haver avançat en el procediment he de valorar que és molt pràctic (he vist moltes situacions diferents a l’hospital de dia de l’ICO) i el personal sanitari l’agraeix força per tot el tema de la quimioteràpia. El postoperatori no és un pim-pam. Vaig trigar un dies a recuperar-me i que es cicatritzés tot plegat. Però vaig haver de fer via perquè al cap d’una setmana ja començava amb la immunoteràpia i la quimioteràpia de l’assaig clínic. El Port-a-Cath necessita manteniment cada 6/8 setmanes per a no provocar problemes. Sovint hauràs d’anar al teu ambulatori per fer la posada a punt. Durant el tractament es fa servir molt. Després aprofites per fer-ne el manteniment quan et fas analítiques, i més endavant només en fas el manteniment. He de dir que tots els professionals opinen que és molt pràctic, però necesita un ambient estèril per fer-ne el manteniment, introduir-hi la quimioteràpia i fer les extraccions. I això precisament és el que els dona més feina: assolir aquest ambient estèril. Al cap de 5 anys te’l treuen, esperen aquest temps prudencial per si recaus (recidiva). La seva extracció requereix novament una intervenció a la sala d’operacions. A mi els professionals em van recomanar el Port-a-Cath, però hi ha altres alternatives com el PICC (catèter central col.locat per via perifèrica), en vena directa.

Orientacions d’àmbit personal

Després de col·locar-me el Port-a-Cath em va anar bé dormir amb sostenidors esportius (sense aro) perquè, si no, els pits m’estiraven els punts de la intervenció.Un cop ets a dins el carrer (l’analogia de la piscina) tot és força ràpid. Diagnòstic (biòpsia), TAC i ressonància (per a valorar l’abast del tumor), opinió del comitè mèdic (on decideixen el millor tractament segons el tipus de càncer), proves mèdiques (analítiques, electrocardiograma...), col·locació del Port-a-Cath.... Moltes coses, i tot relativament urgent. Moltes persones, moltes hores a l’hospital, moltes autoritzacions... Procura deixar-te ajudar. No pots amb tot com abans, portar l’agenda, la carpeta amb tota la informació, les baixes, els fills, la casa, la parella... NO POTS.

Si et va bé, aprofita per fer la visita al dentista i al podòleg abans de començar i així tenir tot aquest àmbit enllestit, ja que durant el tractament recomanen no anar-hi per evitar infeccions.

Orientacions per a la família

La família estarà encantada si han d’anar a buscar els teus fills, posar-te una rentadora, anar a la farmàcia, portar la baixa al teu lloc de treball, comprar roba ampla... Procura fer-los sentir-se útils, és una manera de formar part d’aquest camí.Els fills també han d’espavilar-se, ja que molts dies al matí no et podràs aixecar a l’hora que van a l’escola. Hauran de col·laborar més en les tasques de la casa perquè tu pots fer molt poca cosa. Jo els estaré sempre agraïda per la seva ajuda, suport i col·laboració.

Orientacions per a les amistats

En diferents moments del tractament, m’he trobat persones conegudes que són professionals de la salut, i aquest fet m'ha comportat molta calma i tranquil·litat. Per tu tot és nou i un món completament desconegut.

Orientacions laborals

Com que creus que tu no prens cap decisió i comences a veure que serà llarg tot el tractament, vols aprofitar el temps... Com que jo soc així, tinc la necessitat de creure que amb la feinada de cuidar-me no en tinc prou i que cal que m’apunti a alguna cosa per tenir la ment distreta. Quina gran tonteria (ara hi posaria l'emoticona del whatsapp del mono que es tapa els ulls). Et suggereixo que aparquis la feina i les ganes d’ampliar el teu currículum perquè la boira mental no t’ho permetrà (bloc 6). Sempre pots llegir articles i llibres o fer punt o ganxet (tot i que els tractaments t’inflen els dits i és complicat).

Autora: Maria Noguera Serra
“Guia amb orientacions per a (sobre)viure al tractament del càncer de mama”