Si et ve de gust, informa’ls-en amb una trucada i, si no et ve de gust, ho expliques a una amiga i que aquesta ho expliqui a qui tu li demanis. Avui en dia pots fer un whatsapp senzill exposant els fets i comentant el que necessites. Hi haurà un allau de trucades... Prepara’t... Si et ve de gust pots contestar i, si no, passar. No són trucades curtes. Per tant, intenta valorar el temps i amb qui el vols compartir. En el meu cas tinc parella i fills, i no sempre podia atendre la trucada. No pateixis ho entendran. Tothom s’apropa quan passa una cosa d’aquestes... tot i així és possible no recordar-se d’algú. Hi ha temps per a tothom, serà molt llarg. Algunes persones que no t'ho haguessis pensat mai et sorprendran, tant perquè algunes estaran al teu costat com perquè d'altres desapareixeran completament. Tu decideixes quina actitud vols tenir amb els que no estan a l’alçada, jo t’he de dir que m’ha costat (no és tan senzill) però he après a prioritzar els que em cuiden. Algunes reaccions molt habituals davant d’un càncer són la por, la ràbia, la tristesa i la incertesa. Totes poden venir i marxar i barrejar-se entre elles. Són reaccions totalment normals. Darrere d’aquestes emocions hi ha una persona que pateix perquè està passant per un procés dolorós i difícil. Ofereix-li la possibilitat de parlar-ne si vol.

Orientacions d’àmbit personal

Saber rebre les reaccions de l’entorn, les abraçades, les llàgrimes, les tristeses, els comentaris adequats i els inadequats... no és senzill.

Orientacions per a la família

Recordeu que la pacient només vol buidar, per tant, escolteu-lo. L’esteu ajudant a entrar en tot aquest procés. El silenci aporta raonament i alhora permet fer aflorar els sentiments. No calen frases com :” Això no és res”, “Un familiar meu hi ha passat i ara està molt bé”... Totes aquestes paraules no calmen les pors i incerteses interiors.

Orientacions per a les amistats

A l’inici tothom vol aportar idees, recordeu que és un tractament molt llarg (18 mesos de mitjana). No és necessari estar trucant constantment, podeu enviar un missatge, una imatge, una cançó... Recordar-li a la persona amb càncer que la tens present i que forma part dels teus pensaments pot ajudar-la molt en moments de daltabaix. Són molts al llarg del tractament. Pensar en la persona i fer-li saber fa bé a un mateix i a qui ho rep. Ja sabeu que per rebre cal donar i per donar cal haver rebut. Sovint és més feliç qui dona que no pas qui rep.
A mi, una persona que ara considero amiga em va recomanar parlar amb una noia que havia passat per una situació molt similar a la meva feia poc. Això darrer és molt important ja que els tractaments canvien molt i calen experiències una mica recents. Parlar amb aquesta expacient em va transmetre molta calma. Va contestar obertament totes les preguntes que li feia i em va aclarir tots els dubtes. Parlar amb algú així és una recomanació realment molt bona, però també heu de vigilar la persona que recomaneu. És interessant que sàpiga i entengui quin és el seu procés o què pot transmetre a qui és novell en el càncer. Existeixen grups d’ajuda mútua, fundacions contra el càncer, etc. Moltes pacients es beneficien de compartir la seva experiència amb altres persones que travessen una situació semblant. Fins i tot algunes “amigues de la quimio” (persones amb les quals comparteixes sala quan reps la quimioteràpia a l’hospital) segueixen mantenint el contacte després de la malaltia. Altres, en canvi, volen passar pàgina i oblidar-se de tot el que tingui a veure amb el càncer.

Orientacions laborals

A la feina també hi tenim amistats, per tant, és fàcil que el món laboral s’assabenti del diagnòstic.

Autora: Maria Noguera Serra
“Guia amb orientacions per a (sobre)viure al tractament del càncer de mama”