Orientacions d’àmbit personal
No hi ha un límit per a la mala sort, el càncer ens pot tocar a tots, i moltes altres coses més també (s’estima que el risc de patir càncer de mama és d’1 sobre 8 en les dones). Entres en un estat estrany, que sents com si no tingués res a veure amb tu. Els professionals ho denominen estat de xoc. No t’ho creus, et sembla que és una pel·lícula. "Tens una malaltia que ningú es mereix però que t’ensenyarà que ets molt més forta del que creus." A mi aquesta frase m’ha costat molt d’acceptar, al principi no la pots ni sentir, però de mica en mica va agafant forma i et permet que l'acceptis i que la demostris. Que important és la detecció precoç!, Arran de la teva tragèdia veus com n'és de bo recomanar a tothom que es faci, ara i sempre, tots els controls establerts per poder estar tranquils.
Orientacions per a la família
És bo que intenteu acompanyar la pacient a totes les visites inicials, cal prendre-hi decisions i és important compartir la informació. Per l’estat en què es troba la malalta és incapaç de retenir les dades. Oferiu-vos a fer-ho sempre que pugueu. Un cop tingueu totes les dades, podreu parlar-ne i explicar-ho a la família. Tothom fa preguntes, sobretot els fills. Per això és cabdal tenir el màxim d’informació per a poder aportar calma dins de la tempesta. El mateix dia que em van donar la notícia, vaig demanar a l’equip mèdic si disposaven de suport psicològic per a rebre orientacions sobre la manera com explicar-ho als meus fills. Normalment, l'hospital disposa d’una psicooncòloga que et pot acompanyar en tot el procés. En el meu cas, m’ha fet costat durant tot el temps, en totes les incerteses i tots els temors . Pertany a la fundació Oncolliga, que ofereixen suports diversos al malalt de càncer (bloc 11).
Orientacions per a les amistats
Explicar als altres que tens càncer i com et sents no corre pressa. A poc a poc ho podràs dir a tothom que estimes i que coneixes. Avui en dia, amb les noves tecnologies és tot molt ràpid i fàcil, però tot i així és possible no recordar-se d’algú. El tractament és molt llarg hi ha temps per anar informant.
Orientacions laborals
Soc mestra, logopeda i psicopedagoga. Suposo que d’aquí surt una mica la necessitat d’escriure sobre aquests fets i aportar la meva experiència. Fa 24 anys que treballo de mestra, sempre havia intentat posar les visites mèdiques en horaris en què l’àmbit professional no es veiés afectat, però en un cas com aquest va ser impossible. Vaig parlar amb direcció del que estava passant i no hi van posar cap pega. Crec que és important transmetre tota la informació que vas rebent perquè l’equip directiu pugui cobrir la teva absència de la millor manera possible. En el cas dels mestres crec que hi ajuda agafar la baixa de pressa, perquè puguin substituir-te ràpidament i els alumnes tinguin tota l’atenció que necessiten.
Autora: Maria Noguera Serra
“GUIA AMB ORIENTACIONS PER A (SOBRE)VIURE AL TRACTAMENT DEL CÀNCER DE MAMA”