El diagnòstic d'una malaltia oncològica va més enllà de l'afectació en l'àmbit de salut de la persona, comporta també una afectació al nucli familiar d'aquesta. Per tant, la família, com el malalt, haurà de passar per un procés d'assimilació i adaptació al procés oncològic. Entenent aquesta premissa, serà tan important donar suport emocional al malalt com a la família, posant especial èmfasi en els familiars cuidadors, ja que seran un dels puntals clau durant el decurs de la malaltia.
És essencial oferir suport emocional en qualsevol fase de la malaltia, tant si detecten tercers una necessitat o el mateix familiar en fa demanda. Aquesta ajuda al familiar serà recíproca cap al malalt i cap al professional que intervingui durant el procés de malaltia, ja que un entorn amb cuidadors equilibrats i sense sobrecàrregues facilitarà la relació terapèutica.
Depenent en la fase en la qual es trobi la malaltia, el suport emocional que podem oferir anirà canviant, adaptant-se a les necessitats de cada etapa. Per exemple, en un procés inicial on tot just hi ha el diagnòstic de la malaltia, el suport emocional anirà dirigit que el familiar trobi un espai, que es faci seu, on pugui expressar les seves pors i angoixes, davant de la situació a la qual s'enfronta la persona estimada, i on es trobi acollit i escoltat. També podrem ajudar a trobar noves pautes de comunicació i evitar errors (conspiracions de silenci), estratègies d'afrontament, validació de les emocions, la prevenció de conductes de risc, etc.
Un altre exemple de suport familiar seria el que oferim en un procés on la malaltia ha avançat i la persona es troba en una etapa pal·liativa. L'enfocament del professional envers el familiar canviarà cap a unes altres pautes, bàsicament d'acompanyament. S'ajudarà el familiar a acollir les emocions que està experimentant, sense judicis. Serà fonamental fer èmfasi en les pautes d'autocura, evitar la sobrecàrrega (física i emocional) i normalitzar el fet de demanar ajuda. Es pot ajudar el familiar a preparar el comiat i acompanyar en un possible dol avançat. Durant aquesta última etapa, serà molt important que el familiar pugui expressar també les seves necessitats espirituals i treballar-les, si és necessari. Per últim serà també necessari valorar els factors de risc o protecció davant d'un possible dol complicat.
Podríem concloure que el suport emocional al familiar, especialment al cuidador, ha de centrar-se a potenciar recursos i disminuir factors de vulnerabilitat, que facilitin tant l'acompanyament al pacient durant el seu procés de malaltia, com la mateixa adaptació al procés del familiar. I que aquest suport serà essencial per a un bon maneig de la situació complexa que afecta el nucli familiar.
Autor: ARANTXA AGUERRI. Psicooncòloga
