Quan una persona pateix una malaltia oncològica, en moltes ocasions, pot anar acompanyada de diferents pèrdues, tant per a la persona que pateix la malaltia com per a totes les persones del seu entorn. Les pèrdues poden ser de diferent magnitud i poden crear més o menys impacte en la vida del pacient i la seva família. Es poden donar pèrdues a nivell físic, d’hàbits de vida, a nivell laboral, canvis en relació a l’autonomia personal i, malauradament, en ocasions també comporta la pèrdua de familiars o amics estimats per la persona.
Un dels objectius dels psicooncòlegs que acompanyen els malalts oncològics i les seves famílies és afavorir un dol normal, que significa sobreposar-se a la pèrdua i afrontar-la de forma efectiva. D’altra banda, cal prevenir el dol complicat, és a dir, evitar que la persona realitzi una reacció de mala adaptació a la pèrdua, que es podria manifestar per un dol prolongat, depressió, ansietat o deteriorament de la salut física.
A continuació, mostrem 10 estratègies per fomentar l’elaboració d’un dol normal, que afavoreixi un bon afrontament i ajudi a la persona créixer en l’adversitat.
1. Donar importància a les petites pèrdues. És una forma de posar en pràctica les nostres capacitats d’afrontament i tenir millors habilitats davant els esdeveniments estressants de gran magnitud.
2. Deixar aflorar les emocions. No evitar la sensació de dolor emocional. El dolor que sentim és proporcional a l’estimació o aferrament que teníem vers la persona o situació que hem perdut. Sentir tristesa i expressar-la a través del plor ens ajuda a netejar la ferida emocional.
3. Compartir els nostres sentiments. Expressar en el nostre entorn de confiança les emocions que sentim en cada moment (ràbia, por, angoixa, tristesa, culpa) ens ajuda a sentir-nos acompanyats i a evitar l’aïllament. Cada vegada que relatem els fets estem ajudant la nostra ment a integrar i acceptar el canvi.
4. Donar-nos permís per pensar en la pèrdua. Quan vivim un canvi que ens provoca frustració és recomanable intentar que no es produeixi un trencament en la nostra vida quotidiana, tan aviat com es pugui cal tornar a assumir les responsabilitats diàries. D’altra banda, és positiu, si la persona ho desitja, dedicar uns minuts al dia a reflexionar, parlar, escriure, tenir contacte amb els records materials o immaterials relacionats amb la pèrdua.
5. Realització de rituals. Podem crear la nostra particular manera d’acomiadar-nos i/o reparar moments que no han estat com nosaltres hauríem volgut, realitzant petits actes significatius per a nosaltres que homenatgin la persona que ha mort o l’etapa que ha acabat.
6. Tenir cura del nostre cos. Els bons hàbits alimentaris i realitzar exercici físic de forma regular ens permetran recuperar l’estabilitat emocional i disminuir l’estrès. És una bona manera de mantenir el respecte i estima cap a un mateix.
7. Intentar trobar aprenentatges. Les experiències doloroses fan que reestructurem el nostre sistema de valors. Intentem associar els aspectes de la pèrdua que ens han permès canviar les prioritats davant la vida i utilitzem-ho per ajudar a persones que ho puguin necessitar.
8. Donar-nos temps. La recuperació emocional després d’una mort o un canvi no desitjat passa per diferents etapes, durant aquest procés és probable que s’intercalin períodes d’alts i baixos emocionals. És bo que tinguem interès per millorar, però cal respectar els temps de cada període. Si vivim totes les etapes amb profunditat la recuperació serà més sòlida.
9. Cultivar l’espiritualitat. En els moments que ens sentim vulnerables i ens costi comprendre els fets ocorreguts, les creences religioses o filosòfiques seran un bon pilar on sostenir-se.
10. Demanar ajuda. Si la persona es nota encallada, presenta sentiments de culpa, desesperació extrema, presenta malestar físic, es sent incapaç de seguir amb la seva vida quotidiana i/o les seves responsabilitats, presenta altres símptomes que li provoquen malestar emocional i provoquen limitacions en la seva vida personal, és molt important que demani ajuda a un professional.
Autor: TERESA FELIU. Psicòloga col.19073. Experta en cures pal·liatives
