A l'Oncolliga, a la nostra seu de Girona, estem buscant un espai. Un espai per fer-hi una petita biblioteca. Fa temps que li donem voltes. És un tema que surt sovint entre projecte i projecte. Inicialment parlàvem d'un lloc lluminós, que gaudís d'una certa intimitat i sobretot, que estigués a l'abast de les famílies que venen a la fundació. Ara sembla que l'hem trobat, hem hagut de sacrificar, però, la intimitat per l'abast. Situarem la biblioteca a l'entrada de la fundació, on hi tenim la sala d'espera.
Llibres útils per a diferents edats i moments del procés oncològic. Llibres per a la persona afectada, la seva família i els professionals que treballem a la fundació. Entre ells - i molt important- llibres que ens ajudin a fer-nos amics de la meditació!
És increïble el que un "simple" exercici mental pot fer per nosaltres! I més quan parlem d'un tipus en concret de meditació: mindfulness.
Mindfulness és una paraula anglesa que es pot traduir com atenció plena. Els seus orígens es troben en la meditació budista, que busca entrenar la ment per mantenir-se en el moment present sense canviar res, acceptant la realitat tal qual és i no com volem que sigui.
Norman Farb, professor del Departament de Psicologia de la Universitat de Toronto, explica que la major part del temps responem als estímuls de manera automàtica, basant-nos en la manera que pensem que ens afectaran. Un embús de tràfic no són simplement cotxes; és un problema perquè em farà arribar tard a una reunió... Així quan nosaltres veiem una filera de llums vermelles ens estressem. La pràctica de la mindfulness pot canviar la manera com fem servir el nostre cervell, de manera que en lloc d'estressar-nos quan ens trobem en un embús de tràfic ho vivim simplement com una oportunitat per escoltar el nostre CD predilecte, com suggereix la periodista Catherine Price..
El meditador no té tanta necessitat d'enfadar-se. I és que les persones que mediten són capaces d'activar una part del cervell - la ínsula - que informa del que passa en el moment present sense connectar l'experiència amb una emoció específica. No es tracta aquí de no sentir, es tracta de tenir l'oportunitat de decidir com volem respondre en lloc de reaccionar simplement a cegues. I això ho podem aconseguir si fem meditació.
Jon Kabat-Zinn, doctor en biologia molecular i creador d'un curs de reducció de l'estrès basat en mindfulness (MBSR) que actualment és el programa clínic basat en la meditació més ampli i antic del món, parla de la importància d'acceptar i, fins i tot, donar la benvinguda a les tensions, l'estrès i el dolor, així com les emocions que sorgeixen, amb el propòsit de reconèixer la realitat tal qual és - sigui quina sigui- com el primer pas cap a la transformació d'aquesta realitat i la nostra relació amb ella.
En el Memorial Sloan-Kettering de NY, un centre mundialment conegut per la seva teràpia amb el càncer, la meditació és un mètode complementari al tractament. Consideren que "no són mètodes cars i permeten que el pacient tingui un control sobre la seva malaltia, són teràpies agradables i que fomenten el benestar".
Som molts els que pensem que la meditació i l'atenció són la propera gran revolució de la salut pública. A mitjans del segle passat, si algú et veia córrer pensava que t'havies trastocat. Aviat, però, els científics ens van dir que l'exercici físic era bo per a la salut i ara amb la meditació passarà el mateix. De la mateixa manera que ens trobem gent corrent arreu, aviat veurem gent meditant arreu, si més no formarà part de la nostra vida quotidiana. I quan abans ho fem abans podrem gaudir dels seus beneficis. A l'Oncolliga hauríem de començar a pensar a buscar un espai més gran per a la pràctica de la meditació, ja que en un futur no molt llunyà, estic convençuda que les famílies que ens visiten vindran a meditar per prescripció metge.
Autor: SYLVIA MIÀS. Psicòloga de la Fundació Oncolliga Girona. Experta Universitària en Psicopatologia i Salut