La definició acadèmica de fisioteràpia assistencial ens parla de la finalitat de prevenir, curar, recuperar i adaptar a persones afectades de disfuncions. Tanmateix, el treball diari que realitzo em porta a reflexionar sobre la definició, ja que no contempla part de la feina que estem exercint uns quants fisioterapeutes. La fisioteràpia assistencial en oncologia, tal com es defineix, s'enfoca, sobretot, en la preservació, manteniment i recuperació de les seqüeles que deriven dels diferents processos oncològics.
Aquí la rehabilitació funcional del pacient pren un paper primordial en la millora de la seva qualitat de vida, per exemple en el tractament del dolor, la fatiga, les alteracions de la sensibilitat, les limitacions articulars, la debilitat muscular, el sobrepès, la seguretat en si mateix/a, entre d'altres. S'enfoca el camp d'acció en aquells pacients que presenten una limitació funcional i/o discapacitat amb un potencial de millora a través de la teràpia.
Un exemple és la meva experiència sobre el drenatge limfàtic aplicat en pacients amb un potencial de millora, ja amb un càncer superat però amb unes seqüeles derivades del tractament. En aquests casos definir un pla terapèutic és més fàcil de comprendre tant per part dels pacients com dels companys sanitaris. Es pot definir una estratègia de tractament amb unes bases científiques, anatòmiques, fisiològiques i físiques, així com promocionar una educació sobre el tema. Un pla de tractament que permet la re-avaluació constant a través de la mesura d'uns paràmetres quantificables.
Ara bé, quan entrem en el món dels pal·liatius, d'acord amb la meva experiència professional en contacte amb malalts terminals, és quan trobo inacabada la definició de fisioteràpia assistencial, ja que el treball amb pal·liatius va més enllà. Si avaluem les paraules prevenir, curar i recuperar no tenen sentit en aquests pacients, perquè majoritàriament no hi ha un suficient potencial de millora per poder preservar, restablir, recuperar... la seva salut. Cal dissociar el concepte fisioteràpia del de la recuperació.
En aquests casos l'acció que podem fer és més àmplia i a vegades molt poc definida i, fins i tot, poc definible pels mateixos professionals que ens hi dediquem. Sense valors quantificables i objectivables en la majoria de les vegades, cosa que fa complicada la comprensió amb la resta de professionals sanitaris. El treball amb els malalts pal·liatius ja s'ha explicat pels meus companys en altres articles anteriors, on el que preval és el seu benestar en tots els sentits. Per tant, és necessari treure totes les "eines", recursos i coneixements dels quals disposem per poder ACOMPANYAR al pacient i a la família en el procés de la malaltia. Un objectiu que només és efectiu si es realitza de manera conjunta i coordinada amb la resta de professionals que hi intervenen.
Autor: ADELA SAMPERE. Fisioterapeuta de la Fundació Oncolliga Girona
