La Fundació Oncolliga Girona inclou en el seu programa l'educació per a la salut com un repte de futur, una eina imprescindible per acorralar el càncer en un reducte. Lluny de vendre res es proposa regalar assegurances de benestar amb un missatge universal dirigit a petits i a grans: prescindir dels hàbits disfressats de comoditat, desig, glamur, modernitat... i que acaben essent corrosius, i optar per una vida saludable, la qual té una recompensa personal sense preu.
Una de les qualitats dels humans és que des que naixem no ens caduca la capacitat d'aprendre. Durant una etapa de la vida ens submergim en un ensenyament reglat, però aquest no és l'únic, fora del recinte escolar continuem aprenent, i fins que morim. Per tant, no n'hi ha prou amb organitzar activitats educatives puntuals pels escolars, els adults, els que tenim la paella pel mànec, també hem de ser coneixedors de quins són els hàbits saludables i com aplicar-los cada dia. Per exemple, un exercici que hauríem de fer els que tenim el certificat escolar aprovat és autoavaluar-nos, constantment, preguntar-nos a nosaltres mateixos si estem fent bé les coses, doncs som el model al qual els menors aspiren, de tal manera que els nostres hàbits es converteixen en l'herència que deixem a les noves generacions. Que ningú s'estranyi si un o uns pares fumadors tenen fills adherits al mateix hàbit, una, per imitació i, dos, perquè l'exposició al fum els facilita l'addicció. El pitjor de tot és que l'exposició passiva al fum des d'edats primerenques té conseqüències a curt i llarg termini: afectacions respiratòries (asma, bronquitis, infeccions...), problemes visuals i auditius, trastorns de creixement i cognitius, malalties cardiovasculars (pot provocar danys estructurals a les artèries infantils) i malalties oncològiques*.
Per altra part, on està escrit que està prohibit aprendre dels petits i dels joves? Ells també són mestres de vida, tanmateix, la seva innocència, la seva inexperiència i, sobretot, el seu tarannà juganer fa que el seu saber fer sigui menystingut, i acabi ofegat per la supèrbia dels adults. Aquests últims farien bé d'escoltar, de tant en tant, les veus del futur (la dels nens, de les nenes i dels joves) que se senten ofegades i impotents, i que, simplement, supliquen als adults la deshabituació al tabac. És cert que d'estatura són baixets i que han arribat els últims a la família, però, les seves raons i els seus motius són altius, per sobre dels que postulen per l'addicció descontrolada. Només demanen que el fumador o fumadora pateixi unes setmanes la síndrome d'abstinència a canvi de gaudir anys de benestar en comú. En definitiva, no desitgen cap mal a ningú, ans el contrari, regalen un amor incondicional. Només recorden als adults que les recomanacions tenen un sentit perquè els humans són fràgils, i malgrat que se sentin immortals i invencibles, no disposen de peces de recanvi, no els queda altra que cuidar l'única vida que tenen, és a dir, en les seves mans queda la possibilitat d'estalviar patiments absurds.
Autor: EULÀLIA ROMERA. Pedagoga de la Fundació Oncolliga Girona
---------------------------------------
Foto: Imatge dissenyada per Laura Venal, alumna de l'escola Casa Nostra de Banyoles, dins la campany "No et fumis la salut" de la Fundació Oncolliga Girona
*Bibliografia:
Article de LA INFORMACION.COM (21 desembre del 2016)
