La resiliència es defineix com la capacitat de les persones per a adaptar-se, aguantar i superar situacions adverses, sortint-ne fins i tot enfortit de la situació traumàtica. Col·loquialment en podríem dir la capacitat per a tirar endavant davant de l’adversitat.

El terme resiliència és jove dins de la psicologia, es va començar a popularitzar a les acaballes del S. XIX i principis del XXI.

Publicant
La resiliència és un concepte que pertany a la psicologia positiva, que centra la seva atenció en les capacitats, valors i atributs positius dels éssers humans. L’estudi del concepte ha anat evolucionant, des de les primeres teories que definiren la resiliència com una capacitat innata i individual, fins a les més actuals que la defineixen dins d’un marc comunitari. És a dir, la resiliència no és innata i no dependrà tan sols de les aptituds individuals, sinó també de la resta de recursos que envolten a la persona. Les persones resilients no neixen, sinó que s’hi tornen a partir de les pròpies experiències i dels models que tinguin a prop.

Es consideren factors que afavoreixen una bona resiliència davant d’una adversitat els següents:

- Suport social percebut (consol, consell, ànims, ...)
- El nivell d’estrès generat per la pròpia experiència
- Tipus d’afrontament davant l’experiència. Si l’afrontament és actiu, serà més fàcil que no si és passiu o negatiu.

També és molt important per a enfortir la resiliència, el fet de crear bons vincles, siguin familiars, d’amistat o professionals. Per tant, segons aquesta idea, les persones amb un bon suport i xarxa social i a les quals se’ls ofereixen recursos, tindran una major resiliència a l’hora d’afrontar aspectes traumàtics.
Les persones que han assolit un bon nivell de resiliència afronten el dia a dia sent conscients de les seves limitacions i dels seus potencials, confiant en les seves capacitats, sent flexibles als canvis, buscant suport de la seva xarxa i, sobretot, assumint les dificultats com una oportunitat per aprendre i sortint enfortits.

Aquesta darrera potser és una de les més difícils, ja que trobar oportunitats en situacions que són adverses ens pot ser complicat pel fet que moltes vegades no estem preparats per a les situacions que ens provoquen frustració i dolor, i no som capaços de veure més enllà de la part negativa. Per a identificar el possible aprenentatge obtingut davant d’una situació adversa, ens podem fer unes simples preguntes:

- Com m’han afectat els esdeveniments adversos?
- Quins sentiments he identificat durant i posteriorment a l’esdeveniment?
- A qui demano ajuda quan estic davant una situació d’estrès? M’ajuda pensar en les persones que m’envolten i m’estimo?
- Què he après sobre mi mateix i sobre les interaccions amb els altres davant de l’esdeveniment?

Com hem dit, la resiliència és un concepte que normalment es relaciona amb un esdeveniment traumàtic, com pot ser el diagnòstic i evolució de la malaltia oncològica. Molts pacients reben com un atac i sobretot una amenaça l’aparició de la malaltia i tot el que aquesta comporta, especialment en les fases inicials, quan la incertesa es fa més palesa. Per tant, si tenim en compte l’esmentat anteriorment sobre la resiliència i les seves característiques, podem dur a terme una sèrie de pautes que ajudin a la persona a sortir enfortida de l’experiència i pal·liar el seu patiment emocional.

- És molt important que la persona que passa per un procés oncològic se senti acompanyada i percebi un bon suport, tant a nivell familiar/social com per part de les institucions mèdiques. Estar al cas de persones sense recursos socials és clau, ja que són més vulnerables.

- Intentar alleujar els nivells d’estrès davant la malaltia és clau. Molts cops l’estrès ve donat per la incertesa que provoca la malaltia. Hem de donar espai per a que la persona se senti còmode per a demanar la informació que necessiti, estar alerta de les ruminacions o errors cognitius que pugui fer sobre la malaltia, i procurar pensar en l’aquí i ara i no tant en el que pugui passar més enllà.

- Oferir eines a les persones del cercle proper a la persona que viu el procés oncològic, perquè li puguin oferir el millor suport i alhora que descarreguin del propi estrès.

Totes aquestes pautes ajudaran a la persona en diferents aspectes com ara un augment de l’autoestima, aprendre a apreciar la vida amb tots els seus moments, els bons i no tan bons, una major espiritualitat i connexió amb un mateix, i per últim una major capacitat per a afrontar situacions adverses.

 Autor: ARANTXA AGUERRI. Psicooncòloga de la Fundació Oncolliga Girona