El càncer és una de les malalties més estudiades en les darreres dècades, i els avenços en la investigació i el tractament han estat significatius. Malgrat això, continua sent una malaltia complexa amb un gran impacte en diferents àmbits de la vida de les persones que la pateixen. Aquesta afecció no només afecta el cos a nivell físic, sinó que també té repercussions importants en l'àmbit cognitiu, emocional i social. Per tant, podem afirmar que el càncer causa impactes bio-psico-socials. En aquest article ens centrarem en l'impacte cognitiu.

S’ha evidenciat que, després del tractament amb quimioteràpia, algunes persones experimenten alteracions cognitives, sovint conegudes com a "quimiocervell" (chemobrain en anglès). Aquest fenomen inclou dificultats amb la memòria, la concentració, l’atenció i altres funcions cognitives, que poden perllongar-se més enllà del període de tractament.

Conèixer i entendre aquests efectes adversos associats al tractament del càncer no només permet un millor coneixement de la malaltia i els seus impactes, sinó que també facilita la implementació de mesures de prevenció i estratègies de contenció. Aquest enfocament és essencial per promoure una millor qualitat de vida per als pacients, ajudant-los a afrontar els desafiaments cognitius que poden sorgir durant i després del tractament. En definitiva, entendre aquests aspectes és clau per oferir una atenció integral i humana en l’àmbit de l’oncologia.

El terme chemobrain o quimiocervell va ser utilitzat per primera vegada per Mann el 1999 per descriure les alteracions en l’agudesa mental observades en pacients sotmesos a quimioteràpia després d’un diagnòstic de càncer. Tot i així, inicialment, els estudis sobre aquest fenomen van rebre crítiques i mancaven d’acceptació generalitzada. No és fins al 2004, amb l’estudi de Wefel et al., que el terme rep una atenció més rigorosa i esdevé un punt de referència en la literatura científica sobre les alteracions cognitives relacionades amb el càncer. Aquest estudi destacava que fins i tot el mateix diagnòstic de càncer pot tenir efectes negatius en la cognició abans de començar el tractament de quimioteràpia (Wefel, Lenzi, Theriault, Davis, & Meyers, 2004).

A partir d’aquests descobriments, es va començar a entendre que les alteracions cognitives en pacients oncològics no tenien una única causa. Factors com el diagnòstic, el tractament, i fins i tot l’estrès psicològic associat, podrien contribuir a aquestes disfuncions. Això va posar en relleu la necessitat d’una avaluació cognitiva específica durant el tractament per garantir una millor qualitat de vida per als pacients (Vardy et al., 2007).

Les alteracions cognitives més comunes
En pacients amb càncer de mama, les alteracions més freqüents inclouen dificultats per mantenir l’atenció selectiva i sostinguda, problemes per recordar aprenentatges recents o esdeveniments, i una afectació de la memòria immediata i diferida (Myers, 2012). També s’han identificat alentiments en el processament del pensament, dificultats per planificar tasques simples i alteracions en les funcions executives (Koppelmans et al.).

A través d’investigacions amb neuroimatge, s’han detectat canvis estructurals i funcionals en els cervells de pacients tractats amb quimioteràpia. S’ha evidenciat una afectació específica en els lòbuls temporals i frontals, així com una disminució de la substància blanca als lòbuls parietals i temporals, factors associats a una menor velocitat de processament i a dificultats atencionals (Deprez et al.). A més, s’ha relacionat la deterioració de l’atenció i la memòria amb alteracions a l’hipocamp, una regió clau per l’aprenentatge i la memòria a curt termini, especialment en pacients sotmesos a radioteràpia en zones cerebrals properes (Dietrich, Han, Yang, Noble, 2006).

Impacte en la vida quotidiana
Aquestes alteracions cognitives tenen un efecte significatiu en la vida diària dels pacients, afectant els seus rols laborals, socials i familiars. Les dificultats per planificar, organitzar-se i executar tasques de forma eficient sovint requereixen una major dependència del suport familiar i social, la qual cosa pot generar tensions emocionals tant en el pacient com en el seu entorn (Asher, 2011).

Reconèixer i abordar aquestes alteracions és fonamental per oferir una atenció integral al pacient oncològic, promovent estratègies per minimitzar l’impacte cognitiu i millorar la qualitat de vida. En definitiva, entendre el quimiocervell no només ajuda a validar les experiències dels pacients, sinó també a desenvolupar intervencions més eficaces per abordar-ne les conseqüències.

Nou servei de Rehabilitació Cognitiva per a pacients oncològics a la Fundació Oncolliga
A partir de les queixes cognitives manifestades pels pacients i l’experiència acumulada en l’àmbit de la psicooncologia, juntament amb una exhaustiva recerca sobre el perfil neuropsicològic de les persones amb càncer, sorgeix la necessitat de crear un nou servei a la Fundació Oncolliga: la Rehabilitació Cognitiva per a pacients oncològics.

Aquest programa té com a objectiu millorar les funcions cognitives afectades per la malaltia i els seus tractaments, com la memòria, l’atenció i les funcions executives, contribuint així a la qualitat de vida dels pacients. El servei, que té una durada d'entre tres i sis mesos, es duu a terme de manera online des del domicili del pacient, oferint una alternativa accessible i flexible que facilita la participació de persones de tota la província de Girona.

Estructura del programa
El programa està estructurat en diverses fases per garantir una atenció personalitzada i efectiva:

1. Primera entrevista neuropsicològica
Aquesta primera sessió serveix per conèixer el pacient i el seu procés oncològic, així com per oferir un espai d’escolta activa. Es realitza una avaluació neuropsicològica mitjançant tests específics per identificar les funcions cognitives afectades i preservades. Finalment, es presenta el programa de rehabilitació EM-Line!, una eina clau per al desenvolupament del procés.

2. Fase de rehabilitació cognitiva (3 mesos)
Durant tres mesos, els pacients realitzen les activitats de rehabilitació cognitiva de forma online des del domicili, en dies i hores acordats prèviament. La neuropsicòloga encarregada del programa supervisa el procés i fa un seguiment constant gràcies als resultats generats automàticament per l’eina EM-Line!. Aquesta metodologia permet ajustar les intervencions segons les necessitats individuals de cada pacient.

3. Segona entrevista i valoració
En finalitzar els tres mesos de treball, es realitza una nova entrevista per avaluar els canvis i les millores cognitives aconseguides. Si s’observen progressos suficients, el pacient rep l’alta. En cas contrari, es pot prolongar el programa tres mesos més per assolir els objectius terapèutics.

Un servei adaptat a cada pacient
El programa de rehabilitació cognitiva s’ha dissenyat per arribar al màxim nombre de persones possibles gràcies al format online. Tot i així, es manté el compromís de personalitzar l’atenció segons les necessitats de cada pacient. En casos on el format virtual no sigui viable, es buscaran alternatives per garantir que tots els pacients puguin accedir a aquest servei essencial.

Amb aquesta iniciativa, la Fundació Oncolliga reafirma el seu compromís d’oferir suport integral als pacients oncològics, abordant no només les necessitats físiques, sinó també els desafiaments cognitius i emocionals associats a la malaltia i als seus tractaments.

Autora: BERTA GALINDO, psicooncòloga

-------------------------------------------------
BIBLIOGRAFIA
Asher A. Cognitive dysfunction among cancer survivors. Am J Phys Med Rehabil. 2011;90(5 Suppl 1):S16-S26.
Bruna. (2011). Rehabilitación neuropsicológica : intervención y práctica clínica / Olga Bruna [y otros 4]. Elsevier Masson.
EM-Line!. Rehabilitació cognitiva per a pacients amb alteracions neurocognitives. Recuperat de https://www.em-line.com/ca/mainmenu/index
Hutchinson, A. D., Hosking, J. R., Kichenadasse, G., Mattiske, J. K. & Wilson, C. (2012). Objective and subjective cognitive impairment following chemotherapy for cancer: A systematic review. Cancer Treatment Reviews, 38(7), 926-934. https://doi.org/10.1016/j.ctrv.2012.05.002
Koppelmans, V., Breteler, M. M. B., Boogerd, W., Seynaeve, C., Gundy, C. M., & Schagen, S. B. (2012). Neuropsychological performance in survivors of breast cancer more than 20 years after adjuvant chemotherapy. Journal of Clinical Oncology, 30(10), 1080–1086. https://doi.org/10.1200/JCO.2011.37.0189
López-Santiago, S., Cruzado, J. A. & Feliú, J. (2012). Chemobrain: revisión de estudios que evalúan el deterioro cognitivo de supervivientes de cáncer tratados con quimioterapia. Psicooncología, 8(2-3). https://doi.org/10.5209/rev_psic.2011.v8.n2-3.37881
Wefel, J. S., Lenzi, R., Theriault, R. L., Davis, R. N., & Meyers, C. A. (2004). The cognitive sequelae of standard-dose adjuvant chemotherapy in women with breast carcinoma: Results of a prospective, randomized, longitudinal trial. Cancer, 100(11), 2292–2299.