Enguany, el programa educatiu “No et fumis la salut!”, adreçat als nens i nenes de primer d'ESO, celebra la 25 edició. Al llarg d’aquests anys s’ha adaptat a les crisi econòmiques i les diferents normatives que s’han aplicat al tabac, sobretot a partir del canvi de mil·lenni, ja que han marcat les tendències del seu consum. Per exemple, si als inicis preguntàvem a la classe “qui ha provat el tabac?” la resposta era tímida i casual (perquè eren conscients que trencaven les normes), actualment, s’aixequen més mans i amb decisió després d’escoltar “qui ha provat el vaper?”.
El cert és que el panorama social ha canviat, malgrat que des de 1994 el consum del tabac entre els joves ha anat baixant, comença un repunt amb una nova opció, la cigarreta electrònica pren el relleu i comença a ser el preludi de les drogues, doncs, simula la cigarreta d’una manera més agradable i, pretesament, més saludable, tirant per terra els avenços aconseguits a favor d’una vida lliure de fum.
El 44 % dels joves a partir dels 14 anys comencen a experimentar amb les cigarretes electròniques “sense nicotina”, i el 94 % creu que un consum esporàdic és poc problemàtic. De fet, s’ha produït una substitució del fum pel vapor, però pel que fa al motiu impulsor del primer contacte amb la nicotina segueix essent el de sempre, la pressió grupal, quants més amics vapegen, més possibilitats que la decisió individual dels integrants del grup tendeixi al consum (segons les dades del darrer ESTUDE). El consum esporàdic de la droga és un risc, pot acabar en un hàbit.
L’immobilisme de les autoritats de fa dues dècades enrere, sembla que ha variat cap a un rol més actiu, una lluita on encara queden moltes decisions valentes pendents per prendre. Fumar mata, ja és una frase integrada en la societat. Els joves pregunten, “... i per què ho venen?”
Les lleis restrictives del consum de tabac fumat, en un inici antipopulars, però, després, ben rebudes, i la sensibilització sobre els perjudicis en la salut han fet efecte. Els números cauen, la xifra de fumadors baixa, la xifra de malalts derivats del tabac, també, en conseqüència els beneficis del negoci se ressenten amb la baixada d’ingressos econòmics; és temps de resiliència.
L’imperi de la nicotina ha contraatacat amb aquests dispositius electrònics, aprofitant, primer, la habitual manca de reacció de les autoritats públiques alhora de redactar lleis protectores, i, segon, traient les seves armes tradicionals per atraure l’atenció del públic més jove. On és la clau del triomf? Fer creure que és un producte saludable, en el doble sentit que es tracta d’un mètode més per deixar de fumar i que redueix riscos.
Què ofereixen les tabaqueres? Un producte en constant innovació, modern i assequible. I estan a l’abats dels menors, alguns establiments els hi venen “sense nicotina”, és un aparell discret (es camufla dins de l’estoig, entre els marcadors i el PENDRIVE), un disseny actual i cridaner, fàcil de portar perquè és petit i lleuger. El fabricant recicla el vell missatge subliminal de llibertat, tan apreciat per una societat consumista, el client tria: provar o no, amb o sense nicotina, fungible o recarregable, el color de l’aparell, els aromes (com si fossin caramels), el nombre de pipades... Malgrat que la publicitat dels productes amb nicotina és prohibida, l’article en si ja fa la feina, l’empresari només s’ha d’esforçar de manera subtil per convèncer als joves per a què ho tastin, i compten amb el suport, interessat, d’influencers, celebritats, i els habituals de sempre, professionals de la salut partidaris de reducció de riscos.
A tot això, sorgeixen dubtes:
• Ara les tabaqueres gosen fer la competència a les farmacèutiques i incentiven la deshabituació del tabac per perdre clientela? Ajuda a deixar de fumar al jove que ho prova per primera vegada? Amb aquest gest publicitari s’acosta a l’aparença de ser una alternativa saludable. Tot plegat sense cap base científica. No serà que el llop s’ha disfressat de caputxeta?
• Quan diuen que hi ha dispositius sense nicotina, qui certifica i controla aquesta afirmació?, el propi fabricant sense cap inspecció governamental?
• Quan els eCig tenen un nombre limitat de pipades es converteixen en residus electrònics i contaminants, alguns acaben com les burilles, per terra; llavors, les deixalleries municipals crearan un contenidor específic on els ciutadans puguin dipositar aquest residu?
• Quan es presumeix que el “vaper” representa una reducció de riscos es té en compte que es tracta d’un producte addicte (combinable amb el cigarret) i que fa pocs anys que està al mercat, per tant, encara falta dècades per valorar quin és l’impacte real en la salut de la població consumidora i de l’exposada de manera passiva. L’aerosol no és, únicament, aigua, és el resultat d’escalfar una barreja d’ingredients: aigua destil·lada, propilenglicol, glicerina vegetal, aromes artificials, nicotina... que un cop es gasifiquen es transformen en moltes de les substàncies presents en el fum del tabac, en conseqüència també incideixen, negativament, en la funcionalitat del pulmó, derivant a malalties respiratòries i cardiovasculars.
En definitiva, estem un cop més davant d’un dilema, ens deixem portar i creiem al que ven la droga i als qui li dóna suport o als que aconsellen a favor de la salut? Si volem el millor per cadascú, la decisió és senzilla.
Autora: EULÀLIA ROMERA, pedagoga i responsable dels programes de prevenció de la Fundació Oncolliga Girona
