L’efecte quimiocervell és un terme que no és massa conegut, però ben segur que, totes les persones amb càncer, o la majoria d’elles, que han fet o estan fent el tractament de quimioteràpia, han experimentat i patit les conseqüències d’aquest efecte, tan molest, també anomenat “boira cerebral”.
L’efecte quimiocervell és l’alteració cognitiva causada pel tractament oncològic, entre altres causes, entenent per cognició com la forma en la qual el cervell funciona per ajudar a comunicar-se, raonar, aprendre, resoldre problemes i recordar.
Recentment, s’ha demostrat que es tracta d’un efecte real de la malaltia i del seu tractament, explicat per l’especialista Christina A. Meyers, en la revista “Journal of Biology”. El que encara falta conèixer millor són els mecanismes subjacents en aquests casos d’afectació neurològica, a curt i mitjà termini després de la quimioteràpia.
Aquests canvis mentals poden provocar que la persona no pugui executar les activitats habituals, impactant de forma significativa en la seva qualitat de vida i en la integració a la vida quotidiana, en l’àmbit social, laboral i personal.
En alguns casos poden ser lleus, però de vegades poden ser tan greus que les persones tenen dificultat per treballar. Pot desaparèixer un cop acabat el tractament, però per algunes persones pot durar mesos o anys un cop finalitzat.
Quins poden ser els efectes produïts pel quimiocervell:
- Lapsus de memòria; s’obliden coses que habitualment no s’oblidaven abans del tractament.
- Sensació de boira mental.
- Dificultat per recordar noms, dates, esdeveniments importants...A vegades costa trobar la paraula adequada per acabar la frase.
- Dificultat per aprendre coses noves.
- Pèrdua de coses com ara les claus, llibres, ulleres...
- Es necessita més temps per fer tasques que eren habituals. Es va més lent per raonar i processar la informació.
- Manca d’atenció i concentració.
- Problemes per recordar una conversa.
- No es poden fer múltiples tasques alhora, com per exemple cuinar i parlar per telèfon.
Si apareix aquesta simptomatologia, és rellevant comunicar-ho a l’oncòleg perquè en tingui coneixement i és aconsellable que es digui als membres de la família i als amics, ja que pot ajudar a no crear tanta angoixa i frustració i serà més fàcil concentrar-se i processar la informació.
És bo buscar petites ajudes per la memòria que facin el dia a dia més suportable, com ara utilitzar notes adhesives i penjar-les a la nevera, un bloc o agenda per anotar coses importants com cites, metges, esdeveniments, aniversaris... També és aconsellable tenir una rutina per les tasques diàries, de manera que s’acostumi a fer les mateixes coses en el mateix ordre.
Seguir determinades recomanacions poden millorar la síndrome del quimiocervell. Algunes són dur a terme uns hàbits de vida saludables (activitat física, portar una alimentació adequada, descans...) i mantenir la ment activa gràcies a l’estimulació cognitiva que es pot realitzar a través de tallers conduïts per una neuropsicologa experta. Aquests tallers consisteixen en un entrenament cognitiu de les diferents funcions (memòria, atenció, concentració, planificació, etc.). Es fan un seguit d’exercicis aplicant tècniques i estratègies concretes per optimitzar els recursos cognitius existents i minimitzar les dificultats.
Així mateix, existeixen programes d’afectació cognitiva secundària que es poden seguir en línia. És un recurs gratuït pels pacients i està disponible en català, castellà i anglès.
Autora: CARME VENTURA, psiconcòloga de la Fundació Oncolliga Girona