L'assaig clínic. La quimioteràpia i la immunoteràpia
Expressió: Qui no s’arrisca no pisca.
Sempre he dit que quan em mori vull que donin el meu cos a la ciència. I ara, a més, participant en un assaig clínic també hi faig una aportació en vida. No crec, però, que, després de tot el que ha passat aquest cos meu, el vulguin per gaire res (tot i que pots donar les còrnies).
Tinc càncer i no sé per què, però soc vàlida per a un assaig, o sigui, estic sana i alhora estic malalta. Però em sento contenta de ser- hi. Com pot ser? Que paradoxal! Formar part d’un assaig clínic implica que provaran en tu un medicament. Et pot tocar o no, però t’emportes una immunoteràpia de regal. A més, et faran més seguiment i tindràs més proves de control (3 biòpsies!).
La Immunoteràpia és un tractament per al càncer que serveix per a estimular les defenses naturals del propi cos i combatre i destruir les cèl·lules canceroses.
La temporització de la immunoteràpia i la quimioteràpia depèn del tractament i del tipus de càncer: pot ser diària, setmanal, cada dues setmanes, cada tres…. I la durada de les seves sessions depèn dels fàrmacs que t’hagin d’administrar (de 3 a 6 hores en el meu procediment). A la sala de l’hospital de dia, les infermeres t’ho expliquen i et connecten a una màquina que els informa de com va tot i les avisa quan han de canviar el medicament. Mentre te l’administren no fa mal, però al cap d’una estona t’agafa son. Normalment pots tenir companyia mentre ho fan (però en temps de covid19 no). Jo sempre m'emporto alguna cosa per a menjar, tot i que sovint passen els voluntaris oferint-te beguda.
Els efectes secundaris que la quimioteràpia et provocarà són una suma de factors: estat gripós + ressaca + gastroenteritis + cruiximents. Quan arriben, bàsicament fas sofà llit, llit sofà, passant pel lavabo. Però estàs molt i molt esgotada.
Hi ha molts i diversos efectes secundaris segons la quimioteràpia que fas (els fàrmacs que t’administren), i no venen tots de cop, van arribant, van marxant, van canviant... Et recomano que t’anotis el que et passa a la llibreta, així ho podràs explicar al teu oncòleg i et podrà oferir medicació o alternatives per a trobar-te millor i apaivagar els efectes. Alguns d'aquests efectes són:
Les variacions en l’olfacte, passes de tenir-lo més sensible a no sentir cap olor. Això pot provocar-te problemes perquè segons quina olor sigui (agradable o desagradable) et pot activar les nàusees i fer-te trobar fatal. Portar un mocador de mà o de coll que tingui una olor que et sembli plaent et pot ajudar a desactivar-les.
Els canvis del gust en cada tractament: en el meu cas tot tenia sabor de sucre, tot era dolç. En conseqüència, vaig necessitar intensificar les espècies en l'alimentació per rebre més estímuls. També em venien molt més de gust les coses fredes, sobre tot l’aigua. Jo ja en bevia força, però he arribat a augmentar la meva ingesta diària a 5 ampolles de mig litre, posades en una botella petita de vidre perquè es conservi ben freda. La modificació del gust es produeix pels efectes que tenen la quimioteràpia i la radioteràpia sobre les papil·les gustatives.
Els problemes digestius: tant pots tenir diarrea com restrenyiment i totes dues coses són igual de complicades perquè provoquen molt malestar. L’alimentació et pot ajudar a apaivagar-los, però sempre comenta-ho amb el teu professional. Per exemple, jo tenia molts recargolaments i patia ventositats constantment, i em van fer eliminar tota la fibra de la meva dieta. De mica en mica, l'alimentació es va adaptant a la teva situació personal. Poden anar-te molt bé la fruita, les llavors de lli, els iogurts,... però tot dependrà de la manera com reacciona el teu cos a la medicació.
La hibernació o boira mental: jo i la meva família podem constatar com actua. Com que soc força activa, vaig pensar apuntar-me a un curs mentre feia la quimioteràpia. UN DESASTRE, no ho feu. "Per aprofitar el temps!", deia jo. Però... si molts dies no saps ni com passa el temps. A més, tens pèrdues de memòria, estàs despistada, et falta concentració, et costa recordar els noms de les proves, no pots fer memòria de situacions que t’expliquen els teus fills o la teva parella... Jo recordo aquesta fase com la hibernació dels óssos, fins i tot en el perfil del whatsapp m’hi vaig posar un ós hibernant.
La modificació de la pell, que rep les conseqüències directes dels tractaments, des de l’aparició de taques a la cara i/o a les mans (mai he pres el sol durant tot aquest procés) fins a molta descamació. Sempre he mirat d’hidratar-la després de la dutxa amb olis i productes de farmàcia recomanats per l’esteticista d’Oncolliga. A més de la pell, el sentit del tacte també queda alterat, o perceps molt les condicions superficials de les coses o les perceps poc.
Les llagues: a la boca, el tracte digestiu, l’anus..., provocades per les medicacions i que alteren tot el teu tracte digestiu, des de l’inici fins al final. A causa de les llagues bucals és important tenir molta higiene dental i un desinfectant adequat. A molta gent li va molt bé però a mi em costa prendre, l'aigua de farigola, per això vaig agafar un glopejador que em va recomanar la dentista (abans de començar el tractament li vaig fer una visita per fer el control de la periodontitis). I, per a les hemorroides, he fet servir quatre cremes específiques de farmàcia recomanades per l’oncòloga. N’uso de diferents depenent de la intensitat del dolor. Totes m’han fet efecte però no provoquen una curació instantània. Jo crec que els ulls i les molèsties que suporten (picor de les conjuntives i les parpelles, inflamació, lleganyes...) han estat les situacions més irritants. Però, gràcies a les orientacions de l’experta en el tractament de la pell de la pacient oncològic (l’esteticista), he après a hidratar-me els ulls molt sovint per no arribar a ressecar-me la mucosa.
La visió: queda força minvada durant tot el tractament. A mi la vista de lluny se m'ha fet molt borrosa. Amb tot, de mica en mica em va millorant a mesura que el cos es desintoxica. No t’espantis si no hi veus bé... però vigila si has de fer activitats que necessitin una bona visió.
El cansament: el teu cos està molt afeixugat. Tingues present que aquests tractaments tenen la funció de destruir les cèl·lules cancerígenes, però alhora arrasen amb tot el que troben viu. I, com a resultat d'això, el teu cos funciona amb les poques cèl·lules vives que et queden i està exhaust. Aquest cansament a vegades també pot estar provocat per l’hipotiroïdisme i la menopausa induïda (reducció total d’estrògens) derivats del tractament. En les analítiques que et van realitzant tenen molt present supervisar els barems de la tiroide i dels estrògens. En algunes ocasions, després del procés, pots tornar a recuperar l'energia vital. Si no és així pensa que hi ha medicació per a compensar-ho.
El canvi d’alimentació: hi ha molts documents i pàgines que en parlen, però el que m’ha anat bé a mi és menjar racions mida tapa, entrepans petits, sushi, tabulé, humus, fruita..., menjar de tot amb seny. Més aviat fred que calent, i més aviat poc que massa. I sobretot beure molta aigua per estar hidratada i eliminar els tòxics del cos, encara que això comporti que hagis de fer més visites al lavabo. La musculatura està molt tova i el sòl pèlvic també, per tant, no et preocupis si algun dia no arribes a temps a fer el pipí.
Tingues present que moltes de les medicacions i els processos que viu el teu cos (cortisona, postmenopausa provocada, hipotiroïdisme ) fan que s’infli. I això, sumat al fet que et mouràs poc (pel dolor articular, la fatiga...) et provocarà un augment de pes. Procura intentar mantenir un equilibri entre l’alimentació i l'exercici físic (Que fàcil és dir-ho i que difícil fer-ho!).
Els professionals de la salut t’ofereixen medicació per a reduir els efectes secundaris dels tractaments. Si no et perjudica, intenta prendre tot el que et recomanin. Sempre he estat bastant reticent a consumir medicaments, però quan es manifesten els efectes secundaris és millor medicar-se per reduir-los. Una bona amiga sanitària em va fer veure que el fet de prendre medicació per a reduir els efectes de la quimioteràpia no faria disminuir-ne l'eficàcia el dia de demà, quan els hagués de prendre per alguna altra malaltia, i que és una absurditat passar-ho malament si hi ha un medicament que et pot ajudar a mitigar-ho.
Autora: Maria Noguera Serra
“Guia amb orientacions per a (sobre)viure al tractament del càncer de mama”